sábado, 25 de abril de 2009

LA DESORGANIZACION DE LA POLICIA MUNICIPAL HACE QUE EL PUB CROWLING VUELVE A CALVIA

Para los que no lo conocen, el Pub Crowling, es una actividad económica ilegal que se está desarrollando en Magalluf y consiste en vender excursiones etílicas a los turistas. Los turistas compran un ticket que les permite ir con un guía a toda una serie de Pubs de Magalluf con una serie de consumiciones en cada uno. Esta actividad, además de no estar autorizada por el Ayuntamiento, constituye un elemento de distorsión de la competencia. Efectivamente, el turista antes de salir del hotel ya se ha gastado el dinero que tenia para ocio sin posibilidad de decidir en qué Pub pasaba sus horas de fiesta.
Debemos erradicar esta práctica. Lo único que nos aporta es la borrachera asegurada de los que la practican. Magalluf es el principal centro de ocio estival de Europa y debemos conservarlo. La riqueza que el sector del ocio genera junto con los puestos de trabajo que crea y mantiene son fundamentales e irrenunciables para Calvià. Los que ya tenemos una edad hemos visto y vivido el nacer y morir de algunos centros de ocio: El Terreno, Atarazanas, Lonja, Colonia de Sant Jordi, etc. Siempre el esquema ha sido el mismo, zona de moda, se llena de gente, la marcha atrae sujetos y prácticas indeseables que se hacen cada vez más fuertes y como consecuencia la decadencia.
Magalluf tiene que seguir siendo la zona de ocio de referencia de Europa y para ello la diversión de los miles de jóvenes que la visitan se tiene que desarrollar bajo los principios de garantía sanitaria en las consumiciones, seguridad policial en la calle y ofertas competitivas, innovadoras y con capacidad de adaptarse a las preferencias cambiantes de la juventud europea, que incluye la mallorquina.
Todo esto lo conseguiremos con una regulación adecuada del sector y de las actividades complementarias como la publicidad dinámica, es fundamental poder publicitar los atractivos que los diferentes Pubs y discotecas ofrecen a diario y con una competencia entre los distintos negocios sana, leal y en igualdad de condiciones.
No se puede permitir, que un local porque el dueño es amigo del alcalde, del concejal, o del jefe de policía de turno tenga toda una serie de prebendas y posibilidades que no tienen el resto de negocios. No se puede permitir que por falta de una buena organización policial campen a sus anchas personajes sin escrúpulos que se enriquecen con negocios ilegales y que puden acabar con Magalluf como destino de ocio seguro y de garantías.
Es fundamental que la actividad policial persiga y erradique el Pub Crowling para la supervivencia de Magalluf como el referente del ocio de Europa.

FIRA DE CALVIÀ 2009

La fira de Calvià de l’any2009, ja ha passat. Record la primera edició d’aquesta fira, impulsada pel Conseller d’Agricultura i Pesca Joan Mayol, l’any 1999 a la que Margarita Nàjera, batllessa en aquell moment no s’hi va poder oposar. La Fira va néixer amb la vocació de destinar un dia al sector primari de Calvià. El nostre sector primari és bàsicament de ramaderia ovina. El Conseller Mayol, en aquells moments va intentar el que dèiem pacte intersectorial. Va esser en una reunió a Peguera, per allà l’hivern de 1999 quan pagesos i hotelers, convocats per Mayol, es reuniren per intentar que els pagesos puguin servir als hotelers productes frescs i sobretot carn de xot. L’experiència a pesar de d’interès de la Conselleria no ha quallat, però d’aquella il·lusió en queda la Fira de Calvià.
La Fira va esser un referent dins el calendari pagès de Mallorca, era el lloc de trobada dels ramaders d’oví. Venien de Saragossa, d’Extrema dura, de Castella, manescals i enginyers especialistes en la gestió d’oví a fer-nos conferències del que havíem de fer per millorar el rendiment i la compta d’explotació de les nostres explotacions agràries. Es feien demostracions del maneig del bestiar amb cans que eren tot un espectacle. Es feia una subhasta de reproductors i reproductores que ajuntaven a la Plaça de Calvià a tots el ramaders importants de Mallorca. Els calvianers i calvianeres ens sentíem orgullosos de la nostra fira.
Aquest any i gràcies a la incapacitat i ineptitud del regidor de medi rural, Tomeu Bonafè, ens hem empegueït de allò que l’equip de govern del PP a l’Ajuntament ha fet de la nostra fira. El que era un referent de la ramaderia a Mallorca s’ha convertit en quatre parades de mercat i una torrada de PORC. Si no fos per la manifesta incompetència i ineficàcia de Bonafè en tot allò que toca: policia, platges, medi rural, podríem pensar que el que pretén és anular la Fira de Calvià. La veritat és que aquest nefast personatge, sols ha fet bé la recollida d’ametlles de Galatzó i algunes contractes de manteniment de jardins públics. Tot una vergonya.
Però la inutilitat de Bonafè ha estat compensada pel seny i sentit comú dels ramaders de Calvià i per la Plataforma Calvià per la llengua que una vegada més ha fet salvar els mobles a l’Ajuntament. La torrada de xot organitzada de manera espontània pels ramaders locals va esser tot un èxit i el combat de glosat que ens va proposar la Plataforma va salvar la Fira. Com a calvianer m’he sentit orgullós de la iniciativa de la gent del poble i he tingut ocasió de gaudir d’un sopar excel·lent de productes locals.
MOLTES GRÀCIES ALS RAMADERS DE CALVIÀ A A LA PLATAFORMA CALVIÀ PER LA LLENGUA PER SALVAR LA FIRA DE CALVIÀ.

Isidre Canyelles Simonet


Isidre Canyelles Simonet, vaig néixer a Calvià Vila, fill de pare calvianer i mare de Santa Maria del Camí el 30 de gener de 1960. Catòlic, casat i pare de dos fills nats l’any 1992 i l’any 1994.
La meva formació es va iniciar cursant estudis de primària, batxillerat i COU al Col·legi de Montision de Palma desde l’any 1967 fins l’any 1977, i va continuar fent la carrera d’enginyer agrònom a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València desde l’any 1977 fins l’any 1983 amb el Projecte fi de Carrera sobre l’Optimització de Recursos Hidràulics i de Sòl al TM de Calvià i màsters en gestió de reguius.
Desde el punt de vista laboral, som funcionari del Cos d’Enginyers de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears desde l’any 1986, on he desenvolupat tasques de desenvolupament rural projectant y dirigint obres de reguius, abastiment d’aigua potable, electrificació rural y millora de camins rurals, així com de planificació dirigint el primer Pla de Desenvolupament Rural aprovat per la Comissió Europea l’any 2000. A més he col·laborat en obres d’urbanització i edificació i com a professor i conferenciant de distints cursos organitzats per l’UIB i organitzacions sectorials.
En la política em vaig iniciar l’any 1993 com a secretari del Comitè Local de d’UM de Calvià, que presideixo desde l’any 1997 i regidor de l’Ajuntament de Calvià desde l’any 1999. Membre del Consell Polític d’UM desde l’any 1999 i membre de l’executiva d’UM desà l’any 1999 fins l’any 2008.
Actualment Director General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears.
Les meves aficions són el treaking, el tenis, la caça, la bicicleta, la gastronomia, l’hortalissa, la lectura i i sobre tot la família.
Tenc la meva residencia a Son Vic Vell, a la carretera de Peguera a Capdellà, en tot i que amb la meva dona i fills tenim un pis a Palma a la Plaça Alexander Fleming.
Quan a música m’agrada Antònia Font, La Oreja de Van Gogh, Amaral, Mecano, Lluis Llach i Maria del Mar Bonet.
Quan a lectura m’atreuen especialment les novel·les costumbristes, especialment les de Jose Luis Sampedro, Eduardo Mendoza, Llorenç Villalonga, Baltasar Porcel i Maria de la Pau Gener.

lunes, 20 de abril de 2009

MOCIÓ QUE ELEVA AL PLE ORDINARI DE MARÇ EL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL D’UNIÓ MALLORQUINA

MOCIÓ QUE ELEVA AL PLE ORDINARI DE MARÇ EL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL D’UNIÓ MALLORQUINA EN RELACIÓ A L’ADSCRIPCIÓ DELS ALUMNES DEL CP SES QUARTERADES A D’INSTITUT DE BENDINAT
EXPOSICIÓ DE MOTIUS


Dins el mapa d’escolarització de Calvià, els alumnes del CP de Ses Quarterades, quan han acabat l’etapa d’ensenyament primari han anat tots a l’institut de Bendinat. Aquest any i atès que es preveu un increment de la demanda a aquest institut es possible que els alumnes de Ses Quarterades hagin d’entrar en baremació i no tots tenguin plaça a l’IES Bendinat. Aquest fet ha generat una alarma i gran preocupació a les famílies per quan que pot ocasionar greus problemes i una etapa de més difícil adaptació als nins i nines. Durant els darrers anys s’ha anat consolidant el grup del CP de Ses Quarterades i uns podran anar a l’IES Bendinat i altres hauran d’anar a altres centres. Tenint en compte que tots conviuen al poble de Calvià es poden donar distincions i diferències que no són desitjables i afectar a la convivència de tots.

Per tot l’anterior el Grup Municipal d’UM presenta a la consideració del Plenari Municipal de Calvià la següent

MOCIÓ

El Plenari de l’Ajuntament de Calvià, insta a l’equip de govern a:

1.- Fer les gestions i a dotar dels recursos necessaris perquè els nins i nines del CP Ses Quarterades puguin anar a l’IES de Bendinat.

2.- Instar al Govern de les Illes Balears a què el CP de Ses Quarterades estigui adscrit sols l’IES de Bendinat

Pel Grup U.M.
El Portaveu,

Sgt.: Isidre Cañellas Simonet

MOCIÓ QUE ELEVA AL PLE ORDINARI DE FEBRER EL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL D’UNIÓ MALLORQUINA

MOCIÓ QUE ELEVA AL PLE ORDINARI DE FEBRER EL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL D’UNIÓ MALLORQUINA EN RELACIÓ A LES OBRES DEL BULEVARD DE PEGUERA.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS


Les obres referents al Bulevard de Peguera en tot i esser ben necessàries pel que fa a les infraestructures que donen solució a problemes estructurals de evacuació d’aigües pluvials i sanejament, estan produint greus perjudicis a l’activitat comercial de la zona en motiu de d’incompliment dels compromisos municipals amb els veïnats i empresaris de la zona.


L’execució d’aquesta millora s’ha caracteritzat per la improvisació continuada, per la falta de sensibilitat cap als comerciants i veïnats de la zona i sobre tot per d’incompliment dels compromisos assumits pels representants municipals amb tots els empresaris i veïnats el passat mes d’octubre. Efectivament, en la reunió informativa celebrada el passat mes d’octubre al Casal de Peguera entre representants municipals i interessats, l’Ajuntament va reconèixer que no tenien encara projecte però que es comprometien a acabar les obres el dia 1 de febrer de 2009, tot atenent l’inici de la temporada turística i que les obres no afectessin als resultats econòmics de l’activitat comercial. A hores d’ara dia 16 de febrer de 2009, les obres continuen sense cap respecta a la pròpia activitat del Bulevard que és un dels atractius turístics de la zona.

Tot això es produeix en una conjuntura turística que no és favorable i en un hivern que ha estat el pitjor dels darrers 35 anys, amb un pressupost municipal que ha eliminat les activitats de promoció i dinamització comercial. Per tant es fa necessari que per part de l’administració municipal es prenguin mesures per tal de compensar els perjudicis que la falta de rigor de l’equip de govern en el compliment dels compromisos municipals i la mala planificació de les obres han ocasionat als comerciants i empresaris de les zones afectades per les obres, especialment als voltants dels carrers Niza, Roser, Mimosa, Torà i al Bulevard.

Per tot l’anterior el Grup Municipal d’UM presenta a la consideració del Plenari Municipal de Calvià la següent

MOCIÓ

El Plenari de l’Ajuntament de Calvià, insta a l’equip de govern a:

1.- Aturar immediatament les obres que s’estan executant al Bulevard i carrers propers.

2.- Realitzar una convocatòria de subvencions per tal de retornar a tots els afectats per les obres l’import recaudat per l’ajuntament en concepte de IBI, IAE, taxa de clavegueram, taxa de recollida i eliminació de fems.


Pel Grup U.M.
El Portaveu,

Sgt.: Isidre Cañellas Simonet

MOCIÓ QUE ELEVA AL PLE ORDINARI D’ABRIL EL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL D’UNIÓ MALLORQUINA

MOCIÓ QUE ELEVA AL PLE ORDINARI D’ABRIL EL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL D’UNIÓ MALLORQUINA EN RELACIÓ AL FOMENT DEL CICLISME PER A LA DINAMITZACIÓ ECONÒMICA DELS NUCLIS TRADICIONALS.


EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La pràctica de l’esport a més de ser una activitat bàsica i necessària per a la salut de les persones esdevé moltes vegades en una font de riquesa i de creació de llocs de feina. Aquest fet té la seva màxima expressió en el turisme esportiu. A Calvià, amb la més gran infraestructura turística de la mediterrània no en som aliens. Efectivament són cada vegada més els establiments turístics que s’han especialitzat en un dels esports que requereix més esforç i que al mateix temps permet gaudir millor del paisatge. És el ciclisme. Es corrent veure desde el mes de gener fins ben entrada la temporada d’estiu grups nombrosos de ciclistes que durant tot el dia circulen per les carreteres de Calvià. A més, aquets fet es multiplica els dies de festa amb els corredors residents. Per tant, tant molts de ciutadans i ciutadanes calvianers, com d’altres indrets de Mallorca, com molts d’els i de les turistes que ens visiten, gaudeixen de l’enorme riquesa paisatgística que atresora l’interior de Calvià, colcant damunt una bicicleta.

D’altre banda la dinamització econòmica que representa el ciclisme esportiu és un fet que als nuclis tradicionals de Calvià es coneix bé. Es corrent veure als ciclistes com a clients dels establiments comercials dels nuclis tradicionals.

Però també es veritat que la convivència damunt la carretera de ciclistes i vehicles a motor no sempre es fa en condicions de seguretat. La diferència de velocitat d’uns i els altres, juntament amb el traçats sinuosos, inherents a les carreteres més atractives desde el punt de vista del lleure, fan que hi hagi un cert grau de perill amb aquesta convivència.

Aquesta circumstància s’ha solucionat en els llocs més emblemàtics del ciclisme com són els Colls mítics dels Alps o Pirineus o alguns Colls de Pics d’Europa, destinat els diumenges als ciclistes aquestes carreteres.

D’aquesta manera s’aconsegueixen dos objectius bàsics, per un costat la pràctica de l’esport es fa en condicions de seguretat i per altre costat es dinamitzen econòmicament els entorns d’aquestes carreteres.

L’experiència acumulada als pobles on s’ha implantat aquesta mesura és del tot positiva. Les famílies venen fins als pobles i desde allà practiquen l’esport en condicions de seguretat i desprès reposen forces i descansen al poble dinamitzant-te’l econòmicament.

Per tot l’anterior es presenta a la consideració del Plenari la següent

MOCIÓ

El Plenari de l’Ajuntament de Calvià, insta a l’equip de govern a:

1.- Fer les gestions davant les administracions competents perquè la carretera de Calvià al Coll de Sa Creu i Coll dels Torts, es destini els diumenges als ciclistes, sols permetent el tràfic de cotxes a residents i emergències.

2.- Que als pobles de Calvià i Es Capdellà s’habilitin llocs per l’aparcament de bicicletes.

Calvià, 20 d’abril de 2009.

Pel Grup U.M.
El Portaveu,

Sgt.: Isidre Cañellas Simonet

MOCIO AL PLE D'ABRIL

MOCIO AL PLE D’ABRIL.
En el proximo pleno municipal del mes de abril, voy a presentar una moción para que las carreteras secundarias de Calvià se destinen a los ciclistas durante los dimingos. Esta medida ya funciona con éxito en los Alpes franceses y puede ayudar a mejorar Calvià como destino turístico deportivo

FALTA DE SENSIBILITAT DE L’EQUIP DE GOVERN

FALTA DE SENSIBILITAT DE L’EQUIP DE GOVERN DEL PP CAP AL NINS I NINES DEL CP SES QUARTERADES.

Ningú de l’equip de govern, ni de l’oposició del PSOE, estaven enterats de la greu problemática que afecta als nins i nines del CP Ses Quarterades. Quan na Joana Maria Prats me va posar el dia de qué alguns dels nins i nines de Ses Quarterades no podrien anar a l’IES de Bendinat, vaig veure clarament la gravetat del fet. A perimera hora del dia següent, dijous dia , me vaig posar en contacte amb el Sr. Miquel martorell, Director General d’Ordenació i Centres i me va confirmar que el CP Ses Quarterades tenia una adascripció múltiple a l’IES de Bendinat i a l’IES de Son Ferrer. Això vol dir que si a Bendinat no hi ha places escolars abastament per les sol.licituts que hi pugui haver, els nins i nines anhiran a Son Ferrer.Per contra nins de col.legits de Sant Agustí sols tenen adscrpció a Bendinat i per tant l’administració aducativa els hauirà de fer puesto i sempre en detriment dels de Ses Quarterades. Això es intolerable i per aquest motiu vaig presentar la moció per urgencia que reproduïm aquí. Al plenari vaig haver d’explicar la urgencia, ningú sabuia que a dfinals d’abril acaba el termini de sol.licituts de places escolars, ho varen entendre i a més varen aprobar la moció. Veurem que farà l’equip de govern amb això. Hi estirem pendents.

sábado, 17 de enero de 2009

AHORA TOCA LAS PLAYAS

La oposición tilda de «animalada» el concurso de Delgado para las playasPSOE y UM estudian el recurso a unas condiciones que juzgan «impresentables»
F. BARRASA

PSOE y UM, los grupos políticos de la oposición en el Ajuntament de Calvià, han calificado de «animalada» y de «actitud impresentable», respectivamente, el concurso para la explotación de las playas del municipio en el periodo 2009-2023, en cuya ponderación arbitraria -«procedimiento abierto con varios criterios», en la jerga administrativa-, el alcalde, Carlos Delgado, otorga el 60% de la puntuación al aspirante que más años adelante en efectivo del canon anual de cada arenal.
Estatua ecuestrePara Antoni Manchado, portavoz del PSOE en el Ajuntament de Calvià, «se trata, una vez más, de esa necesidad impulsiva de hacer caja que caracteriza a Delgado, y en este caso concreto estamos ante una animalada que sugiere que, o bien ha contactado con algún interesado en hacerse con la explotación de las principales playas del municipio y con gran capacidad financiera, o quiere que los aspirantes habituales al negocio hipotequen su futuro a largo plazo para que él se edifique una estatua ecuestre».
En todo caso, Manchado señaló que los servicios jurídicos de su partido estudian la presentación de un recurso contra el pliego de cláusulas para la adjudicación de las playas, «que desde luego desde la ética y el sentido común no se sostiene».
De su lado Isidre Cañellas, el concejal de UM en la corporación calvianer, manifestó que el concurso de las playas promovido por Delgado es, «un insulto a los ciudadanos y una actuación impresentable, por la que superando su habitual lema de ‘tras de mí nada’, pretende recaudar ahora una notabilísima cantidad de dinero correspondiente a tres legislaturas, parte de lo cual, es evidente, destinará a campañas políticas personales o con su partido, para promoción de su delfín, el señor Rami».
Cañellas dijo además, que, «siendo Delgado un acérrimo defensor de la lengua española en las cuatro esquinas del Estado, le convendría leer el significado de la palabra canon en el diccionario de la RAE. «Allí reza que se refiere a una cantidad ‘periódica’ pagada a la Administración por el titular de una concesión de dominio público, y no de adelantos de la misma», indicó el regidor de UM.
Fuentes (UH 17/01/2009)

viernes, 9 de enero de 2009

Calvia; vamos a pagar hasta por respirar

Delgado cobra a sus críticos por usar Sa Societat El Ajuntament que ahora preside el «defensor de la lengua española» pidió 600 euros a la plataforma Calvià per la Llengua por disponer un día del teatro

R.P.F.E
su cruzada política —cada vez menos discreta— por la defensa de la lengua común de los españoles, y su consiguiente contrapeso contra la lengua propia de Mallorca, el alcalde Carlos Delgado no duda en «castigar» a los que le critican, haciendo un uso muy discutible del cobro de tasas por el uso del teatro de Sa Societat, que revertió a comienzos de la década al pueblo calvianer y por el cual no se solventan cánones a las entidades sin ánimo de lucro.
Cuando a finales del año pasado la plataforma Calvià per la Llengua solicitó al Ajuntament la ocupación benevolente por un día de Sa Societat para celebrar una jornada —el 20 de diciembre— de estudio y reflexión sobre el catalán, recibió como respuesta que habría de abonar 600 euros de tasa municipal.
La plataforma celebró su acto en el instituto público de Bendinat, donde no les fueron liquidadas tasas de ocupación, y aprovechó la jornada para alumbrar una reflexión. ¿No sería saludable que el uso del teatro de Sa Societat dependiera de una entidad gestora sin pensamiento único y capaz de admitir que los actos culturales de entidades ciudadanas sin ánimo de lucro puedan ser soportadas por el municipio?
Fuentes UH (9 Enero 2009)